Empreses familiars: el repte d’unir emocions i negocis.

Només 33 de cada 100 empreses familiars aconsegueixen arribar a la segona generació de la família; i, d’aquestes, únicament 15 aconsegueixen arribar a la tercera generació. Aquestes preocupants xifres de l’Institut de l’Empresa Familiar ens mostren com és de difícil aconseguir la continuïtat dels negocis familiars. Però, per què? Què és el que fa tan difícil el relleu generacional en les empreses gestionades per famílies? En el centre del problema es troba el canvi generacional i de lideratges, que es donen de manera irremeiable.

Gestió relació-emocional en l’empresa familiar

Els problemes al fet que es enfronta una empresa familiar, portats a l’últim extrem, són pràcticament els mateixos, inclòs el relleu generacional, que en una companyia no familiar. No obstant això, en aquesta mena de companyies, a la ja de per si difícil gestió d’un negoci, hem de sumar-li el fet d’haver de gestionar les emocions i sentiments contraposats derivats de treballar amb la nostra família. És habitual que, com a part de la família treballa en l’empresa, i la que no també opina, s’emportin problemes de l’empresa a la família i viceversa, i es confongui quin barret portem posat a cada moment (el de familiar, el d’empresari i el d’accionista).

El fundador o fundadors, la primera generació, disposa dels avantatges emocionals i materials. Qui del no-res va crear la companyia, té una impressionant ascendència sobre els empleats perquè va contractar a tots, potser va formar a molts; ho han vist per anys. A més, des del punt de vista legal és qui mana, en ser normalment l’accionista majoritari: fa i desfà d’acord amb la seva voluntat. Finalment, com si no fos suficient, el patriarca o la matriarca té un important ascendent emocional sobre la família.

Quan una persona amb tal centralitat en l’organització falta de manera sobtada, omplir aquest buit és molt complex. Per aquesta raó, és molt recomanable planificar la successió amb antelació i acordar per consens un Protocol familiar o, en aquelles empreses de menor grandària i complexitat, uns Pactes de família. Aquest procés ens ajudarà a fomentar les relacions de confiança, a crear un ambient propici per al diàleg i a pactar les normes que hauran de regir el relleu generacional i les regles de la relació família-empresa-propietat en el futur, aspectes clau per a la continuïtat del negoci familiar.

Planificar i implementar la successió és un dels moments més crítics en la vida d'una empresa familiar Click To Tweet

El protocol familiar com a solució

El protocol familiar és l’eina que ha de regular les relacions familiars i la seva interacció amb l’empresa, per a establir regles clares i equitatives, minimitzant els conflictes descrits en els paràgrafs anteriors.

Planificar i implementar la successió és un dels moments més crítics en la vida d’una empresa familiar. És necessari que els membres prenguin consciència que ningú té vida i salut assegurades, que és indispensable preparar la successió en forma gradual. La supervivència del negoci depèn del fet que familiars i tots els col·laboradors puguin ser reemplaçats temporalment sense afectar el funcionament de l’empresa.

La implementació de manuals de processos i procediments és important per a captar millor el coneixement aportat pels integrants de la família i compartir-lo amb els treballadors. Així mateix, es requereix un professional amb experiència i que tots considerin neutral i just per a avaluar les necessitats de la companyia i les capacitats dels integrants. També podrà aconsellar per a la presa de decisions en la successió de càrrecs.

Després d’establir les regles per a gestionar la seva relació amb l’empresa, és necessari que la família entengui la importància de pensar en el llarg termini al moment d’emprendre qualsevol acció. No sols ha d’avaluar les utilitats comptables de l’any, sinó projectar els flux de caixa per als pròxims cinc o deu anys. Per a mantenir el seu creixement, ha de professionalitzar-se, incorporar especialistes que no siguin familiars, canviar l’estructura organitzacional, delegar responsabilitats, monitorar i supervisar.

En resum, l’objectiu assegurar l’harmonia i el maneig de conflictes, que sempre seran presents, entre els membres de la família empresària. D’allí la importància de comptar amb el Protocol Familiar i l’assessoria d’un consultor experimentat que capaciti i orienti contínuament als membres de la família empresària, convertint-se en una espècie de metge de capçalera de la família empresària.

Un consultor extern pot donar aquesta neutralitat tan important en aquests moments de successió, on cal prendre decisions i donar poders nous a membres de l’equip, siguin o no de la família. Que l’empresa familiar disposi d’una persona amb coneixement i amb una visió externa ajudarà a desencallar situacions i mirar sempre pel benefici de l’empresa i no de les individualitats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *