Anàlisi dels costos estructurals d’una pime

El repte de reduir els costos estructurals

Anàlisi dels costos estructurals d’una pime

Els costos estructurals sostenen el funcionament general de l’empresa: administració, instal·lacions i determinats serveis de suport. Per reduir-los cal revisar què es necessita, com s’utilitza i quins compromisos existeixen, calculant l’estalvi net i els efectes sobre l’activitat.

Publicació original: 2019-11-13. Revisió editorial: 17/11/2026. ProOptim.

Què són els costos estructurals

En aquesta guia utilitzem costos d’estructura o despeses d’estructura per referir-nos a recursos que sostenen l’organització i no s’assignen directament a una unitat concreta de producte o servei. No són despeses alienes a l’activitat: poden ser imprescindibles perquè el negoci funcioni.

Lloguer d’oficines, administració, telecomunicacions o serveis professionals poden formar part d’aquesta anàlisi segons l’organització. Energia i logística no són sempre costos estructurals: poden estar directament vinculades a producció o comandes. Convé classificar cada partida per la funció i l’ús real.

Fix o variable descriu com canvia un cost amb el nivell d’activitat dins d’un període i rang. Directe o indirecte depèn de si s’atribueix a l’objecte de cost triat. Aquests criteris són diferents; anomenar estructural una partida no determina automàticament el seu comportament.

Organitzar les despeses abans de negociar

Reuneix factures, contractes, consums i dates de renovació. Assigna un responsable a cada família i separa la quota fixa, l’ús, els serveis inclosos i els possibles costos de sortida. Revisa despeses fixes i variables per evitar reduir una factura a costa d’augmentar-ne una altra.

  • Instal·lacions: espai utilitzat, necessitats de manteniment i continuïtat.
  • Telecomunicacions i programari: línies, llicències, usuaris actius i duplicitats.
  • Energia i serveis de suport: demanda real, horaris i nivell de servei necessari.
  • Administració, neteja, seguretat i assessorament: abast, càrregues de treball i requisits.

Abans de tocar una partida, pregunta quina activitat la provoca, si continua alineada amb els objectius i què passaria en reduir-la. No cal esgotar una tarifa plana per justificar-la: cal comparar-ne el cost total amb alternatives adequades a l’ús i al servei requerit.

Com reduir costos estructurals amb un pla

1. Ajustar necessitats i eliminar duplicitats

Comprova si hi ha serveis sense ús, contractes superposats o tasques repetides. Dimensiona recursos amb les persones que els utilitzen. Renegociar tarifes pot ajudar, però també importa ajustar prestacions, freqüència i manera de treballar.

2. Comparar alternatives equivalents

Inclou implantació, formació, manteniment, canvis de proveïdor i temps de coordinació. No contractis un producte només perquè sigui habitual al sector; tampoc l’eliminis per infrautilització sense analitzar-ne la funció de suport o continuïtat.

3. Valorar l’externalització pel cost total

Comptabilitat, assessorament jurídic, neteja o seguretat es poden prestar de maneres diferents. Compara el servei intern i extern amb el mateix abast, qualitat, disponibilitat i control de la informació. Externalitzar no garanteix pagar menys i pot crear dependència o feina de supervisió.

4. Cuidar organització, retribució i participació

Clarifica tasques i càrregues abans d’associar qualsevol decisió de personal a un estalvi. Vincular incentius a objectius no transforma automàticament tota la retribució en un cost variable. Les decisions salarials requereixen revisar el conveni, els contractes i l’assessorament laboral corresponent; l’article 26 de l’Estatut dels treballadors regula l’estructura salarial.

Escolta propostes de l’equip: reduir impressions innecessàries o millorar hàbits de climatització pot ser útil si es mantenen seguretat i condicions de treball. Reconeix contribucions amb criteris clars i contrasta’n l’efecte. El compromís ha de començar per la direcció.

5. Provar i verificar el resultat

Registra situació inicial, canvi, responsable, termini i criteri d’èxit. Revisa després la factura i els indicadors de qualitat, incidències i continuïtat. L’estalvi s’ha de sostenir sense desplaçar feina o risc a una altra àrea.

Exemple d’estalvi brut i estalvi net

Exemple hipotètic: una pime paga 600 € al mes per llicències i serveis. Una alternativa equivalent costa 450 € al mes i exigeix 300 € d’implantació. L’estalvi brut anual seria (600 − 450) × 12 = 1.800 €; l’estalvi net del primer any, abans d’altres costos o efectes, seria 1.800 − 300 = 1.500 €.

Si hi hagués penalitzacions, formació addicional o més hores d’administració, caldria incloure-les. Compara el mateix abast, període i tractament d’impostos. No confonguis un estalvi recurrent amb una devolució puntual ni el temps alliberat amb una reducció de pagaments. Aquestes xifres són didàctiques i no representen un cas de ProOptim.

Quins indicadors revisar i què evitar

Utilitza despesa total per família, cost per usuari o per servei quan tingui sentit, renovacions previstes, incidències i nivell d’utilització. Mira tant l’import com el resultat del servei; un cost unitari pot variar per canvis de volum sense que s’hagi estalviat diners.

Evita retallades indiscriminades, classificacions que barregen estructura amb tota la producció i objectius d’estalvi sense responsable. La reducció de costos ha de millorar l’ús de recursos, no limitar-se a triar la factura més baixa. ProOptim pot acompanyar l’anàlisi de costos i l’organització dels processos que els generen.

Per saber-ne més

Serveis de ProOptim: organització, processos i anàlisi de costos.

Quins costos estructurals han crescut més de pressa que la vostra activitat?

ProOptim t’ajuda a relacionar els costos amb les activitats, revisar necessitats i definir accions amb seguiment.

Trucar al 93 144 48 13Enviar un correu
Nombre

Grupo Carros 2000 i Fosbury · Acompanyament a gerència i organització de l’empresa

Veure els altres 7 vídeos de clientsAmagar els 7 vídeos

Preguntes freqüents sobre costos estructurals

Què són els costos estructurals?

Són recursos que sostenen el funcionament general de l’organització i no s’assignen directament a una unitat concreta de producte o servei, segons el criteri d’anàlisi.

Els costos estructurals són aliens a l’activitat?

No. Administració, instal·lacions i serveis de suport poden ser necessaris perquè l’activitat funcioni.

Cost estructural significa sempre cost fix?

No. Estructural descriu una funció de suport; fix o variable descriu el comportament respecte al nivell d’activitat i període considerat.

Com començar a reduir costos d’estructura?

Reuneix contractes, factures i consums, identifica necessitats i duplicitats, compara alternatives equivalents i assigna un responsable a cada canvi.

Externalitzar garanteix un estalvi?

No. Cal comparar cost total, abast, qualitat, coordinació, dependència i continuïtat del servei.

Com calcular l’estalvi net d’una mesura?

Resta a l’estalvi brut els costos d’implantació, sortida i funcionament addicionals, utilitzant un període i abast comparables.

Consultar el meu cas