Per millorar la productivitat de l’empresa cal revisar com s’organitza la feina, quins resultats s’obtenen amb els recursos utilitzats i quins obstacles impedeixen avançar. Processos clars, flexibilitat ben coordinada, indicadors útils i reconeixement coherent poden ajudar. Acumular hores o accelerar tasques sense cuidar la qualitat no és suficient.
L’article original reunia cinc aspectes que continuen sent útils per a direcció: organització, flexibilitat, mesurament, incentius i criteris adaptats a la feina real. Els desenvolupem amb una pauta pràctica per triar mesures i comprovar-les sense prometre millores automàtiques.
Què significa millorar la productivitat de l’empresa
La productivitat relaciona el resultat obtingut amb els recursos emprats. En una activitat repetitiva es pot expressar com a unitats correctes per hora; en un servei, com a expedients resolts amb un nivell de qualitat definit respecte al temps dedicat. Cal triar una mesura que representi la feina real.
L’OCDE utilitza el PIB per hora treballada com a indicador de productivitat laboral a escala econòmica. En una pime convé traslladar la idea de relació entre resultats i recursos als seus processos, sense fer servir aquest indicador agregat com a avaluació d’una persona.
Produir més i ser més productiu no són equivalents. Si creix el volum perquè augmenten proporcionalment les hores i els recursos, la productivitat pot continuar igual. Si l’augment genera devolucions o retreball, el resultat aparent necessita corregir-se.
1. Organitzar tasques, processos i decisions
Tasques disperses, processos mal definits i cadenes de correus innecessàries dificulten fins i tot la feina senzilla. Abans d’exigir més velocitat, comprova què necessita cada persona per completar la tasca sense interrupcions evitables.
Defineix el resultat esperat, les dades d’entrada, la persona que decideix i el criteri per lliurar la feina a l’àrea següent. Revisa els procediments actuals amb l’equip i localitza duplicitats, esperes i responsabilitats ambigües.
Trencar una dinàmica antiga pot generar dubtes. Explica el motiu del canvi, prova una alternativa i recull les incidències abans d’estendre-la. L’organització millora quan les persones entenen la nova manera de treballar i disposen de recursos per aplicar-la.
Una pregunta per a direcció
Si una tasca s’endarrereix, falta capacitat per executar-la o està esperant informació, una decisió o una prioritat? La resposta porta a accions diferents. Contractar o comprar programari sense resoldre aquesta distinció pot deixar intacte el bloqueig.
2. Coordinar la flexibilitat amb el servei
La flexibilitat d’horaris i del lloc de treball pot formar part d’una organització eficaç, però necessita acords clars. Convé definir quines activitats requereixen presència simultània, quines franges faciliten la coordinació i com es cobreixen les necessitats del client.
La pregunta no és només quant temps es roman al lloc de treball, sinó com s’utilitza i quines condicions permeten treballar bé. Estableix criteris coneguts per comunicar avenços, resoldre urgències i lliurar feina entre persones o torns.
La flexibilitat no substitueix una compensació adequada ni garanteix per si sola la retenció del talent. La utilitat s’ha d’avaluar en el context de cada lloc i procés. Recull l’opinió de l’equip i comprova resultats de servei i càrrega de feina, sense convertir la disponibilitat permanent en un requisit informal.
3. Mesurar resultats, qualitat i recursos
Mesurar la productivitat exigeix distingir quantitat, qualitat i recursos utilitzats. Comptar correus enviats, reunions o tasques obertes pot reflectir activitat, però no necessàriament valor per al client. Defineix primer quin resultat útil s’espera.
- Resultat: lliuraments correctes, serveis resolts o feina acabada.
- Recursos: hores, materials o capacitat utilitzada, segons l’activitat.
- Qualitat: errors, devolucions o feina repetida.
- Flux: esperes i temps total fins a complir el compromís.
Compara activitats semblants i períodes amb un criteri estable. Les comandes complexes no s’han d’avaluar com si fossin idèntiques a les senzilles. Documenta les excepcions i evita atribuir a una persona els errors d’un sistema que no controla.
El clima, la satisfacció, la formació i el reconeixement ajuden a comprendre el context. No substitueixen la mesura de productivitat ni demostren per si sols una relació causal, però aporten informació per investigar per què un resultat canvia.
4. Reconèixer l’aportació sense crear incentius contraproduents
Incentivar no és només qüestió de diners: també importen el reconeixement, l’aprenentatge, l’autonomia i unes condicions que permetin fer bé la feina. Això no redueix la importància del salari; obliga a mirar el conjunt de l’experiència laboral.
Relaciona el reconeixement amb contribucions observables i amb objectius compartits. Premiar únicament el nombre d’operacions tancades pot fomentar que s’evitin els casos difícils o es traslladin errors a una altra àrea. Inclou qualitat, col·laboració i compliment del servei en la conversa.
Pregunta quins suports falten abans d’interpretar tot resultat baix com un problema de motivació. Un procediment confús, una eina que falla o una càrrega desequilibrada requereixen respostes organitzatives.
5. Adaptar les mesures amb criteris transparents
La crítica al «cafè per a tothom» consisteix a adaptar suports i organització a necessitats reals, mantenint criteris objectius, explicables i coherents. No equival a improvisar privilegis o comparar persones amb condicions diferents.
Una interrupció pot ser necessària per resoldre una incidència del client o evitable si prové d’instruccions contradictòries. Abans de restringir una eina de manera general, identifica el problema, la freqüència i l’impacte. Acorda una pauta d’ús, comunica-la i revisa si funciona.
La gestió individual necessita context i conversa. Per millorar el sistema, observa també com es reparteix la feina, on s’acumulen decisions i quina informació arriba tard. La millora sostenible ha de ser compatible amb la qualitat i una càrrega assumible.
Com posar-ho en pràctica i comprovar el resultat
Selecciona un equip o procés, identifica un bloqueig i tria una mesura concreta. Defineix responsable, dada inicial i data de revisió. Durant la prova recull incidències i comprova si el canvi millora el resultat sense empitjorar qualitat, servei o càrrega.
Exemple hipotètic: una empresa de serveis detecta que els expedients esperen perquè cada responsable demana informació diferent. L’equip acorda una llista comuna de dades i un punt de validació. Mesuraria expedients complets, temps de resolució i correccions abans i després. No es tracta d’un cas de client ni d’una promesa d’estalvi.
Aquestes actuacions poden començar sense grans inversions, tot i que necessiten temps d’anàlisi, participació i seguiment. Si funcionen, documenta la pauta i forma la resta de l’equip. Si no funcionen, revisa la causa abans d’afegir una altra eina o un objectiu més exigent.
Millorar la productivitat de l’empresa requereix connectar decisions, processos i persones. El pas inicial més útil sol ser triar un obstacle verificable i acordar com comprovar-ne la resolució, en lloc de demanar a tothom que faci més sense canviar les condicions.
Prioritzar la productivitat: de les dades a una decisió empresarial
Quan una empresa vol millorar la productivitat, el primer pas no és exigir més activitat a cada persona. Convé identificar un resultat rellevant —comandes completes, terminis fiables o menys incidències— i observar quin procés impedeix assolir-lo. Si les dades només mesuren hores ocupades, és fàcil confondre estar enfeinat amb aportar valor.
Com posar ordre a les oportunitats de millora
- Impacte: quants clients, equips o lliuraments es veuen afectats pel problema?
- Freqüència: és una excepció o un bloqueig que es repeteix cada setmana?
- Capacitat d’actuació: hi ha un responsable, dades suficients i marge per provar una solució?
- Verificació: quin indicador permetrà saber si el canvi millora el resultat sense perjudicar la qualitat?
Exemple hipotètic: si un equip finalitza més tasques però augmenten les devolucions per errors, la productivitat aparent no es tradueix en un servei millor. Revisa el procés sencer abans de modificar objectius individuals.
Per aplicar-ho, continua amb la guia de millora de processos i la de gestió del temps i productivitat. Quan les causes són transversals, valora els serveis de ProOptim per a pimes i el contacte en català.
Per saber-ne més
- La gestió del temps i la productivitat
- L’estructura organitzativa
- 7 senyals que alerten de la desorganització en una empresa
- Consultoria organitzacional per què és important en les empreses?
Quin obstacle impedeix que l’equip lliuri més amb els recursos actuals?
T’ajudem a ordenar processos, aclarir responsabilitats i comprovar millores amb dades.
Trucar al 93 144 48 13Enviar un correuIdyllica · Organització i millora de les operacions
Veure els altres 7 vídeos de clientsAmagar els 7 vídeos
- Casa Figols — Millora contínua i implantació de les 5S
- Grupo Carros 2000 i Fosbury — Acompanyament a gerència i organització de l’empresa
- Plata Service — Acompanyament en la millora
- Gesame Food Machinery — Organització industrial i creixement del taller
- Art Iberic Lain — Acompanyament a gerència
- Seguí Clima — Millora de les operacions i gestió del magatzem
- CPSL — Millora de processos en una empresa de serveis
Preguntes freqüents: millorar la productivitat de l’empresa
Com millorar la productivitat de l’empresa?
Revisant organització, coordinació, flexibilitat, indicadors i reconeixement. Convé triar un problema concret, provar una mesura i comprovar resultats i efectes secundaris.
Treballar més hores augmenta la productivitat?
No necessàriament. La productivitat relaciona resultats amb recursos utilitzats; un augment d’hores pot elevar la producció sense millorar aquesta relació.
Quina diferència hi ha entre producció i productivitat?
La producció és la quantitat obtinguda. La productivitat relaciona aquesta quantitat o resultat amb els recursos emprats, tenint en compte la qualitat i la feina repetida.
Quins indicadors convé revisar?
Resultats útils, recursos utilitzats, errors o devolucions i temps total de resposta. Les comparacions han de considerar complexitat, volum i condicions semblants.
La flexibilitat garanteix un millor rendiment?
No. Pot ajudar quan hi ha acords de coordinació, objectius clars i cobertura del servei. El seu efecte s’ha de comprovar en el procés i lloc de treball concrets.
Per on començar si no hi ha pressupost per a grans canvis?
Per un bloqueig delimitat, com una validació duplicada o informació incompleta, amb un responsable, dades inicials i una prova petita abans d’estendre la solució.

