Ilustración del caso de implantación de las 5S en Casa Fígols

Com definir l’estructura de la meva empresa

Estructura d’una empresa amb funcions i relacions coordinades

Definir l’estructura d’una empresa consisteix a ordenar funcions, decisions, recursos i relacions per assolir els seus objectius. L’organigrama en representa una part: l’estructura funciona quan cada lloc sap què ha de lliurar, amb qui es coordina i què pot decidir.

En una pime, una persona pot assumir diversos rols. Això no elimina la necessitat d’aclarir prioritats i límits. Aquests passos connecten les quatre eines del plantejament original —organigrama, funcions, mapa de processos i manual operatiu— amb l’organització real de la feina.

Abans de dibuixar: aclareix què necessita l’empresa

Comença pels resultats que ha de sostenir el negoci: què ofereix, a qui serveix i quins problemes de coordinació impedeixen complir. Dissenyar una estructura per créixer, millorar el servei o reduir dependències pot exigir decisions diferents. Canviar noms de departaments sense precisar el problema aporta poca orientació.

Recull exemples concrets: decisions que esperen el gerent, informació que arriba incompleta, activitats duplicades o feines sense responsable. Distingeix fets observats d’hipòtesis. «Les comandes esperen una aprovació» descriu una situació comprovable; «cal un altre departament» és una proposta que encara s’ha de justificar.

Aquesta perspectiva connecta l’estructura amb l’estratègia. No exigeix començar amb un projecte complex, però sí acordar què es pretén millorar i quines condicions de servei i qualitat s’han de mantenir.

1. Defineix un organigrama que aclareixi l’autoritat

L’organigrama presenta llocs, dependències i relacions jeràrquiques. Pot ajudar a saber qui estableix prioritats, resol conflictes o autoritza una excepció. Evita utilitzar-lo com una fotografia de noms sense explicar la contribució de cada funció.

Separa el lloc de la persona que l’ocupa. En una empresa petita, el gerent pot portar també compres o vendes; convé reconèixer aquests rols i el temps que requereixen. Afegir diverses caselles a una mateixa persona no n’augmenta la capacitat de treball.

Per a cada àrea, comprova quines decisions resol i quines altres àrees en necessiten la resposta. Si dos responsables donen instruccions incompatibles, defineix qui fa d’àrbitre i amb quin criteri. La representació gràfica ha de correspondre a aquestes regles de funcionament.

2. Descriu funcions, resultats i límits de decisió

El manual de funcions concreta què s’espera de cada lloc. Inclou finalitat, activitats principals, resultats esperats, responsabilitats, mitjans i relacions amb altres rols. El detall ha de permetre treballar i coordinar-se, sense convertir-se en una llista interminable de tasques.

Assigna una responsabilitat clara per a cada resultat i distingeix col·laboració d’autoritat final. «Tot l’equip se n’ocupa» pot deixar un lliurament sense responsable. En canvi, concentrar totes les decisions a la direcció pot generar esperes innecessàries.

Indica què pot decidir cada lloc, quina informació necessita i quan ha d’elevar una situació a un responsable. Després contrasta la descripció amb qui fa la feina i amb les àrees que reben els seus lliurables. Així es detecten diferències entre el document i la pràctica.

3. Situa les relacions al mapa de processos

El mapa de processos mostra com es relacionen els processos de l’organització. Complementa l’organigrama: el primer segueix l’obtenció d’un resultat; el segon representa llocs i dependències. Una comanda pot travessar vendes, operacions i administració sense ajustar-se a les fronteres de cada departament.

Per a un circuit important, identifica què l’inicia, què lliura, qui rep el resultat i on es produeixen traspassos d’informació. Si necessites analitzar passos i decisions concrets, desenvolupa un diagrama de flux més detallat. No omplis el mapa general amb totes les microtasques.

Relaciona cada procés amb els rols que hi intervenen i amb el seu responsable. Aquesta connexió ajuda a passar de les funcions als procediments: qui hi contribueix, quina seqüència segueix la feina i quines comprovacions necessita.

4. Converteix els acords en un manual operatiu útil

El manual operatiu reuneix procediments i instruccions que expliquen com es fa la feina. Pot resoldre preguntes quotidianes: com preparar un lliurament, qui confirma una data, què fer davant d’una reclamació o on deixar el registre d’una revisió.

Documenta primer els circuits en què un error, una absència o una interpretació diferent tinguin més conseqüències. L’extensió ha de correspondre a la dificultat i al risc de la tasca. Un document llarg que ningú no troba o manté no garanteix una operació més ben organitzada.

Enllaça cada procediment amb els seus rols, dades d’entrada, controls i evidències. Designa una persona responsable de revisar-lo i evita mantenir versions contradictòries en diverses carpetes. L’experiència de l’equip ha de poder actualitzar el mètode acordat.

Com comprovar que responsabilitats i recursos encaixen

Una estructura necessita informació, eines, temps i capacitats per funcionar. Demanar responsabilitat sobre un resultat sense facilitar els mitjans o l’autoritat corresponent crea un problema que l’organigrama no resol.

  • Informació: quines dades rep cada lloc, de qui i amb quin criteri de qualitat.
  • Capacitat: quina càrrega de feina pot assumir i què passa quan coincideixen prioritats.
  • Coordinació: què es resol directament i què requereix una reunió o autorització.
  • Seguiment: quin indicador ajuda a detectar un problema de termini, qualitat o servei.

No utilitzis un indicador aïllat per atribuir a una persona una fallada de tot el procés. Revisa dependències, canvis de demanda i recursos disponibles abans de decidir un ajust. L’objectiu és entendre com treballa el conjunt.

Exemple hipotètic: de la venda al lliurament

Exemple il·lustratiu, no un cas ni un resultat de client. Una pime rep comandes que vendes confirma abans de conèixer la capacitat d’operacions. La gerència intervé diàriament per resoldre canvis de dates.

L’equip distingeix els rols de venda, planificació i atenció al client. Acorda que vendes recull els requisits, operacions valida la capacitat i un lloc concret comunica el termini confirmat. Defineix també qui autoritza una excepció i quina informació cal conservar.

L’organigrama aclareix la dependència; les fitxes delimiten responsabilitats; el mapa situa el circuit; el procediment explica com validar i comunicar la data. Abans d’estendre el canvi, es prova amb comandes reals i es registren dubtes i excepcions. No es pressuposa que un dibuix nou hagi resolt el problema.

Valida l’estructura i revisa com funciona

Explica els canvis a les persones afectades i comprova situacions habituals i excepcionals. Saben a qui demanar una decisió? El destinatari rep una feina completa? Hi ha una prioritat clara quan dues àrees necessiten el mateix recurs?

Conserva els desacords que encara requereixen decisió. Si una responsabilitat no és viable, revisa’n l’abast o els mitjans abans de donar-la per implantada. Una estructura no queda validada únicament perquè la direcció aprovi el document.

Actualitza organigrama, funcions i procediments quan canviï el negoci. Comença per un circuit amb un problema clar, comprova’n el funcionament i amplia allò que resulti útil. En aquesta guia, el focus és connectar les eines; les guies relacionades desenvolupen cadascuna per separat.

Font i criteri editorial

La fitxa Organisation design de CIPD, de 28 de febrer de 2025, vincula el disseny organitzatiu amb l’estratègia i la revisió conjunta d’estructura i pràctiques. Consultada el 19 d’octubre de 2026. Els passos, les comprovacions i l’exemple d’aquesta pàgina són recomanacions pràctiques de ProOptim, adaptables a cada empresa.

Per saber-ne més

Quina part de l’organigrama ja no reflecteix com treballeu?

T’ajudem a ordenar processos, aclarir responsabilitats i comprovar millores amb dades.

Trucar al 93 144 48 13Enviar un correu
Nombre

Grupo Carros 2000 i Fosbury · Acompanyament a gerència i organització de l’empresa

Veure els altres 7 vídeos de clientsAmagar els 7 vídeos

Preguntes freqüents: estructura d’una empresa

Què és l’estructura d’una empresa?

És la manera d’ordenar funcions, autoritat, recursos i relacions per assolir els objectius del negoci i coordinar la feina.

L’estructura i l’organigrama són el mateix?

No. L’organigrama representa llocs i dependències. L’estructura inclou també decisions, coordinació, recursos i regles de funcionament.

Una persona pot ocupar diversos llocs en una pime?

Sí. Convé distingir els rols, les prioritats i la càrrega de feina, perquè representar diverses funcions no augmenta la capacitat disponible.

Com es relacionen funcions i processos?

Les funcions aclareixen la contribució de cada rol; els processos mostren com s’obté un resultat entre àrees. Contrastar-los permet ordenar traspassos i decisions.

Què aporta el manual operatiu a l’estructura?

Explica com executar els circuits acordats, amb els seus responsables, controls i registres. Cal mantenir-lo connectat amb els rols i els processos reals.

Per on convé començar a definir l’estructura?

Per un problema observable de coordinació o decisió. Identifica el resultat necessari, els rols implicats i les eines que s’han d’ajustar, i comprova el canvi abans d’estendre’l.

Consultar el meu cas